dissabte, 25 d’octubre del 2008

La gallina fa crok crok, i l'alba li fa empassar-se el coixi

¿Que puede cambiar una mañana que ha empezado con el grito de una gallina diciendo : ¡Haz el favor de recoger el baño!?
Estais en lo cierto, la sonrisa de un bebé. Pero por mala patata eso sucede poco, pero por suerte hoy a sido uno de esos dias.

Saber como despertar alguien tendria que ser una assignatura que se impartiera en el colegio. Un despertar puede cambiar tu dia totalmente.
Mi manera especial es despertar debajo de una ducha, bailar desnuda por mi habitación escuchando la radio cadena 100 y volverme a estirme en la cama. El problema es que esto no puede ser cada dia, menos con el cole, y aún menos con la gallina cocoreando por mi habitación (esa es mi madre).
Contarme algun trucco seria interesante.

Haber que tal prueba mañana. ¿no?

dilluns, 20 d’octubre del 2008

quiero una alternativa

He intentado retener esta entrada lo más posible, pero a vosotros soy incapaz de mentiros, porquè soys los seguidores de las vivencias más reals, mejor dicho, más concretas.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

I'm lovin'it

Les coses començen a ser rutinaries, i quan ho deixen de ser es perquè dins meu o em fa tenir un excess d'anims o em preocupa. Aquests ultims dies em trobo realment preocupada per mi, per mi mateixa. Després d'haver pasat fasetes en les quals tractava la mort, l'amistat, la conficança, etc. ha aparegut l'amor, l'amor que s'ha convertit en una por en mi o una questió sense resoldre depen en el moment que començo a fixarme. Es una por de no trobar res, ningu o fins hi tot de no arribar a sentir mai més. Tinc la sensació de tenir el cos mort, com si no hi hagues anima on perfora on fer mal on patir, i on donar estimació.

Però després recordo les meves abraçades, els meus somriures, les meves ganes de viure, els meus amics, els meus familiars, les persones de cada dia, els nens que em demanen que quan em fagi gran els porti a veure món i els grans que m'hi volen portar. Llavors a pesar de no tenir amor shakesperia, trobo amor al meu cos. I me'n adono, que vull arribar lluny, molt lluny i sino arribo mai a tenir amor per lu menys portar-lo allà on més el necessitin.

Igual que el que m'en dóna a mi la música, la nit, els somins i el riure.