dilluns, 29 de setembre del 2008

L'estres no es contagia

Però si la mala llet, els nervis i les ganes de crida: Fill de puta qui no calli!

I es que realment el temps no es para ni una milesima de segon, i aixo el meu peix i jo ho hem notat. I si, tot s'ha de dir m'agrada, m'agrada estar ocupada i per aqui i cap allà, pero m'agrada ocupar el meu temps a la meva manera, fins hi tot deixar una mica a l'institut que m'organitzi.

Però el problema ha arribat a casa. Quan ma mare a decidit que ella es la tercera germanastra de la Ventafocs i jo la Ventafocs en persona. Rentadores, planxa, sopars, dutxar a ma germana, ajudarli a fer els deures, comprar, portar encarrecs, netejar, recullir,etc. que coñ! sóc millor que la aspiradora dels Teletubbies.

Pero espero que com a Ventafocs que soc a la primera que perdi la sabata trobi recompensa, perquè aixo tambè esta clar, jo no em puc permetre anar por ahi perdent sabates ( que me les pagu jo, i no tinc paga!)


Però també hi ha moments en que em paro davant la rentadora i veig l'aigua, el sabó, els colors, i recordo que a pesar de que despres tindre que estendre la roba, he pasat unes hores amb la Carla, o marxo a Handbol o que avui per sopar he fet el que m'agrada, carn arrebosada.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Un cap de setmana de Mercè

La mente humana puede llegar a ser lo suficiente perversa, de la manera en que se alegra del mal de los demás. Pero es simplemente una equivocación de nuestra conciencia.
Cuando todo te sale por la culata, cuando crees que no hay nada que venga con buena cara, y sabemos que al vecino le vien aún pero, nos alegramos.
Es una filosofia más que idiota.

Y después de advertiros de que asi nunca sereis felices, porque desgracia de otros consuelo de tontos, voy y le digo adios con la mano al verano, que lo quiero de vuelta pronto.


Y saludo al otoño, me encanta cuando llega, porque para mi es sinonimo de "Les Festes de la Mercè" esa ser, las fiestas de Barcelona. Donde la bella ciudad pasa a ser el núcleo de la diversidad, al macronucleo del mundo de la diversidad. Y es que se pone guapa!. Paseando por la Ramblas ves colores y colores, más de los que encuentras durante el año, la plaza Catalunya acoge su nombre como nunca, donde se reunen entidades y entidades para hacer-se ver. Y creo que es de los pocos dias que no te gustaria estar algo más solitario por las calles, esperas y esperas a más gente.

Y es que tu propia buena cara, es comprovando que el las personas que pasan por tu lado se han vestido con una sonrisa

dilluns, 15 de setembre del 2008

Nit amb llum de fons

Es curiós. Avui tornant d'entreno he vist que la lluna estava plena. Portava dies observant-la, i imaginava que segurament avui seria el dia que estaria plena, pero trobava que fos casualment avui seria una casualitat molt metaforica.
Avui fa un any que hem van ingresar. La nit de fa un any plantejava mil preguntes sobre mi i sobre les pors que tenia el meu cos. L'unica pregunta que va fer possible que oblides tot el demes, deixes de plorar i quedes dormida al llit, va ser com estaria en aquell moment la lluna.

Les persianes m'ho impedien.

Després d'un any, no hi ha persianes, no hi ha pors, pero sobretot hi ha una Lluna plena espectacular.

diumenge, 14 de setembre del 2008

La invasión de la rutina...de vuelta

Voy a buscar distintas cosas que puedan hacerme una pequeña idea de que volver a la rutina esta más que bien. Que voy a recuperar algunas cosas que durante las vaciones se han esfumado, como los partidos de futbol en el bar con las bravas o con la posibilidad de ir al campo, la vuelta a las actividades extraescolares como el canto, el teatro, y ahora el handbol! Estar segura de que antes de irte a dormir habrás aprendido una cosa nueva y.....

Por fa! ayudarme! Necesito porques. ODIO LA RUTINA!

dijous, 11 de setembre del 2008

Seguretat-heroinenca

Finalment estic fent Handbol. A l'equip em sento realment comoda per ser nova, fins hi tot tinc la sort de poder jugar al mateix equip d'una noia que juga a la selecció catalana d'Handbol, que casualment es la noia que em va insitar a que m'apuntes, la Raquel Ferrés, o Kele. Quedeu-vos amb el seu cognom, perquè en aquesta entrada no pero en un altre explicare el que es viure en un "pueblo".

Doncs aixo que deia que m'hi sento molt bé, fins hi tot en aspecte físic no em sento gaire inferior. Pero perquè enganyar-nos? realment handbol handbol no he jugat mai. Sé que algun momento tocava fer-ho, pero aquest dijous ja?!!!

Me sentit igual de poruga que quan Spiderman es un home normal i corrent, i a de convidar a la noia a sopar (realment les pelicules son perfectes per passar la tarda). Llavors ho he vist clar, tinc que pensa com una heroina, ser una heroina. Per aixo he buscat les 10 superheroines de comic, per troba alguna en que basar la meva teoria de "seguretat-heroinenca". La llista l'he tret de zona negativa, encara que la informació le remanat jo.

- Hulka, sona oi? es la cosina del senyor Hulk, quan no es la dona forçuda, es una discreta i mona advocada. Pero com podeu imaginar no cuadra gens amb mi perquè la seva millor habilitat es la super força.

- Batgirl, l'ajudant del superheroi Batman, i novieta del seu amic Robin. Igual que en Batman no te superpoder, com jo!, pero segueix sent una superheroina. Després d'un temps passa anomenar-se Oraculo, ja que la pobre es queda en cadira de rodes i desenrotlla una inteligencia molt potent.

- La Bruja Escarlata, filla del Magneto (x-men, l'heu vista?, m'encanta) el principi te males accions pero fa un canvi radical i fa servir el seus poders, super xungus fa coses impossibles en moments impossibles, per el bé.

- Canario negro, filla de policia que acaba policia, que segons diu la wikipedia hi ha moltes crisis (les quals no he llegit perque el dibuix no m'agrada), i es la tipica rubia potente que cada pit fa el doble del seu cap, amb cara de marimatcho, ay pobre!. I super important el poder, el grito del canario, d'allà ve el nom de canario i negro perquè la tia va de negre.

- Elektra, el que més ma molat d'ella es que es flacucha! com jo! per tot lu altre som bastant diferent, li mola els ganivets (jo soc més de patades, iiiiiiichaaaa!), i es morena. Es bastant maligna, pero li deixem vale? es flacucha!

- Catwoman, la mala de Batman, encara que tothom sap que es bona pava, molt sexy i a mi em dóna que li dóna morbo aixo d'estar picada amb el Batman i tal... que coñ faig! estic buscant una superheroina que imitar per sentirme segura no per lligarme el Batman! Les seves habilitats són les d'un gat, sobretot la de robar.

- Tormenta, que guay es aquesta tia, des de la peli de X-men m'encanta! manipular el temps climatic, wala! es diu rapid saps? A part que per mi te un respecte sumu, va ser la primera heroina negra.

- La mujer invisible, o chica com vulguis, va ser de les primeres heroines de Marvel, i com podeu imaginar, el seu poder es.......sé invisible!!

- Fenix, chica complicada, que puede destruir o avançar el mundo, depende lo que quiera hacer. Poseix telepatia, i encara que no tingui la suficient força en el seu cos, la seva ment es impresionant. X-men! quines dones les que ho componen són d'admirar.

- I ultima, Wonder Women, perque es ella, el la primer superheroina, i vola, superforça, superinvisble, superguapa, superinmortal, supervelocitat, superguay, vamos supertot!

Doncs la meva elecció es......Fenix. Intentare que la meva ment agafi la suficient força perquè vegi que tot es creure en mi. Mira ja esta un dilema menys!

Fenix, si si Fenix.

I ja que m'he dedicat a busca diverses heroines us deixo aixo, perquè si teniu algun dubte, busqueu la heroina que porteu dins!

Fins un altre!

dimarts, 9 de setembre del 2008

La MEVA opinió

Jo no podre anar-hi pq m'ha sorgit handbol, per aixo us dic la meva opinio. La meva es opinio es totalment neutre, tinc els contres per pujar pero tmb tinc moltes pq hem de pujar. Us els resumire en aquest e-mail d'acord?
Perque's de que hem de pujar:
- Com ja hem pogut comprovar per aquests e-mails tenim dificultats per comunicar-nos, millor dit per posar-nos d'acord, inclós les maneres de dir i de pendrens les coses que sencillament no porten enlloc, perquè simplement son paraules.
- Perquè crec que amb els pro-trucs hi ha una gran unió que seria beneficiosa per el nostre grup.
- Perquè simplement me'ls estimo a cadascun dels pro-trucs, i em faria ilusio que encara em queda un any amb ells.

Els Contres:
- Trobo que si directament hi ha dos pro-trucs que no volen que pujem, no s'hauria de buscar una mateixa opinio entre tots els pro-trucs, perque aquests pro-trucs que no els hi sembla bè estan en tot el seu dret a quedar-se amb el grup que tenen.
- Trobo algu injust per els pro-trucs que ells hagin tingut que pasar un any de formació per busca la seva idea de projecte, i que arribem nosaltres i ens apuntem a la gresca.
- I l'ultim, crec que trucs es una formació per arribar a ser cap, i crec que totes aquestes mancançes que tenim entre nosaltres quedarien bastant oblidades si passesim, mentre que si no fos aixi, podriem intentar potenciar en que sortis bé (encara que no es pot assegurar).

I finalment l'unic que jo demano i vull, es tenir al Marçal Rabadan Pahissa d'Animador.

Sento haver complicat les coses aquests dies per quedar, pero millor que quedeu dimecres a les 7 com teniu pensat, ara ja teniu tota la meva opinio.Que vagi b!

P.D. Nose qui va escriure malament el e-mail del Jordi pero no li arribaven per el simple fet de que estava malament, pero ara ja esta solucionat ^^
Petons i acabeu de passar unes bones vacances!!
aLba!


Aixo es el que els hi he escrit als meus companys, i aquesta definitivament es la MEVA decisió.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Que no ens enganyi la lluna

Aquesta nit hi haurà algú que abans de tancar els ulls i entrar en una son profunda pensarà en aquella persona que troba a faltar dia si i dia tambè, un altre recordarà la conversació que a tingut amb algú i recorda el somriure que li ha produit, un altre seguirà pensant en qui escollir per seguir el camí endavant, hi ha qui anirà a dormir acompanyat per la persona que estima, i d'altres que la recordaran. Algú s'arrepentira de no haver establert unes paraules amb algú nou per coneixer, un altre plorarà per no ser correspós, i un altre per haver perdut algú. Algú sentira que el món esta massa ple de persones, i hi haurà qui es trobarà sol en el planeta. Hi ha qui creurà que ha sigut un dia qualsevol i un altre pensarà que ha estat excepcional. Fins hi tot hi haurà algú que aquesta nit no dormirà.

Dóna igual que la lluna aquesta nit estigui partida per la meitat, perquè totes les nits són diferents, perquè tot pensament canvia dia a dia, perquè mai res serà el mateix.

dijous, 4 de setembre del 2008

The Holidays

He comprobado que casi todo lo que se ha escrito sobre el amor es cierto. Shakespeare decía que los viajes terminan con el encuentro de los enamorados. ¡Qué idea más extraordinaria!. Personalmente no he experimentado nada ni remotamente parecido a eso, pero estoy convencida de que Shakespeare sí. Supongo que pienso en el amor más de lo que debería. Me admira constantemente su abrumador poder de alterar y definir nuestras vidas.También fue Shakespeare quien dijo que el amor es ciego; pues bien, estoy segura de que eso es verdad. Para algunas personas, de forma inexplicable, el amor se apaga; para otras, el amor sencillamente se va. Si bien es cierto, por supuesto, que el amor también puede encontrarse, aunque sea solo por una noche. Sin embargo existe otra clase de amor, el mas cruel, aquel que prácticamente mata a sus victimas: se llama amor no correspondido y en ese apartado soy una experta. La mayoría de historias de amor hablan de personas que se enamoran entre sí, ¿Pero qué pasa con los demás? ¿Quién cuenta nuestra historia?. La de aquellos que nos enamoramos solos. Somos víctimas de una aventura unilateral, somos los malditos de los seres queridos, los seres no queridos, los heridos que se valen por si mismos, los discapacitados sin plaza de aparcamiento reservada.

dimarts, 2 de setembre del 2008

I diguem que si allò inesperat

- Mare! Tinc sed!
- Veu aigua.
- Hi ha una mosca.
- Veu vi.
- Hi ha un mosquit. Mare a quina hora arribaran els reis?

Com un nen que espera les joguines que ha desitjat tot l'any, jo desitjo moltes anecdotes. Per aixo i per alguna cosa més li he dit si a la casualitat, li he dit si al esdeveniment menys esperat, pero sobretot m'he dit si a mi.

Farè Handbol!

Se part de la teva vida

l'amic esta per riure i plora no? per dirte les veritats quan cal ser dites, i quan li venen els seus moments perfectes t'hi fica a tu en ells pq vol compartirlos amb tu.



I es que avui la Anna i la Carla estan fent Treball de recerca i penso pobretes, aix...me'n vaig a veure una peli! ;)