Fa mesos ja d'aixo, es va mori ofegat.
Sembla ironic, pero es aixi, ofegat.
¿I de que? No crec que fos d'aigua, potser de pena...
Crec que si jo moris ofegada tampoc seria d'aigua, sino de rabia.
De rabia perque segueixo demanant-me a mi mateixa ser la millor, de rabia perquè ser que molts també m'ho demanen, de rabia per ofegarme.
Sento haver passat aquestes vacances, pero siguem sincer, està trista em porta escriure.
Tant debó hagués oblidat aquest lloc...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada