La solució acabat sent el footing.
Puc incloure'l també a la rutina de cada dia, perqué simplement es el que faig, pero no ho faré perqué per mi es especial.
Es el moment en que cau el Sol, cau el dia, i cauen les persianes dels comerços. Tot a la mateixa hora que surtu de cas amb el MP4 escoltant posiblement "Anywhere but here" i començo a moldre el vent perqué tingui la forma de la meva cara. Esquivo continuament les columnes de mosquits, amb els dits creuats, un, perqué no em piquin, sóc molt dolça en aquest aspecte, i dos, per trobarme el noi guapo amb el millor culet de Sant Vicenç, per el meu gust.
Pero si hi hagues un perqué faig footing, es perqué em vull sentir forta. I per fer-ho necesito tant el meu interior, com el meu cos, per aguantar cops.
I perqué no! m'agradat aixo de somiar amb el noi del cul macu!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada