L'ultim sopar

Segurament ho hauré comentat algun cop sobre que el meu pare es professor d'historia. Tothom té la sensació que quan tens el papa enterat de la materia el fas servir com el traductor del mundo.es per tot alló que tracti sobre obres d'art, biografies, batalles, regim i tot alló que compon el gran llibre de l'historia. Potser que jo no sapiga fer servir l'enciclopedia parlant que es mun pare, o simplement no ens entenem. Pero com pot arribar a ser de sorprenent la genetica.

Quan entres a casa d'algu i trobes un quadre penjat en la paret, l'observes amb un analisis ràpid. Si el que mostra es algú conegut, si l'ha fet algu conegut o simple el quadre es conegut. Allà es queda. Penjat. No passaria res si el quadre realment no té un misteri per resoldre, seria com una canço sense sentit.

Es en aixo on he trobat en que passar el temps, en trobar el misteri del artista, el que ens amaga, el que vol fer-nos acostar-nos.

Un dels quadres que te més expectació sobre que amaga seria l'ultim sopar, pero en aquest quadre es on es queden els aficionats.

A mun pare i a mi ens uneix Vermeer...