Avui fa un any que hem van ingresar. La nit de fa un any plantejava mil preguntes sobre mi i sobre les pors que tenia el meu cos. L'unica pregunta que va fer possible que oblides tot el demes, deixes de plorar i quedes dormida al llit, va ser com estaria en aquell moment la lluna.
Les persianes m'ho impedien.
Després d'un any, no hi ha persianes, no hi ha pors, pero sobretot hi ha una Lluna plena espectacular.
2 comentaris:
:)
Ja fa un any!
Tot alló ha de qdar en el record, guardat en aquell apartat de les coses que no haurien d'haver passat(i q no tornaran a passar ;)) però que t'ensenyen a viure i a valorar la vida.
I curiosament en lluna plena. És un bon senyal (bé, aixó m'ho acabo d'inventar, però queda bé, no? xD).
A l'altre post no et vaig poder comentar... vols un perquè?
Jo te'n donaré més d'un (uns quants que he pensat a filo mentre m'avorria):
- El (putu) futur (sí, per tenir un bon futur has de menjar-te la rutina ¬¬)
- El handbol, els partits que jugaras i els gols que marcaras.
- Les quedades que (espero que) farem. :)
- La gent. Sí, la gent. Tot l'any hi ha gent. Però quan estàs immers en la rutina veus a la gent més sovinti més gent.
:)
Mil petons guapissima! tstmuuu!
perque tot akest records son del pasat. i ara as de mirar cap el present, as de mirar que tot es pot superar, que tot es pot aconseguir si una vol.
ens veiem dema;)
PETONSS
tastimuuu
Publica un comentari a l'entrada