Crec que la carrera universitaria d'arquitectura deu portar molta psicologia, ja que hem de donar depen de quina columna un pes gegant, tan gegant que si desapareixes d'aquell lloc es notaria molt més a faltar que les altres, ja que alló que buscaria construir, representar, o resumint duu a terme, seria totalment impossible.
Ahir va passar una cosa molt semblant. Al Cau, aquest any ha sigut un pél especial, ja que els tres caps que pensaven acompanyar-nos tot l'any, van ser destruits amb un par de peons. L'unica torre que quedava dins el taulell dels vermells havia agafat les rendes del rei i la reina, i així poder seguir jugant, tot estava a punt de caure, pero la torre seguia fent equilibris. Pero finalment va caure quan hi va volguer ficar una mica més de complicació, una bicicleta.
Les columnes i pilars són de les coses més importants de les nostres construcions, molt abans que la decoració.
Encara que n'hi ha algunes que ja ho duen tot inclos...com les del mestre Gaudí.
Tu ets un dels meus pilars més importants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada