diumenge, 1 de juny del 2008

Som l'arbre enmig de la tempesta

A passat molt ràpid. Segurament com tots els caps de setmana. Encara que es dels que he aprofitat més des de fa molt de temps.
He pogut prepara la setmana cientifica que m'espera. He tragat mil i un capitols d'Anatomia de Grey, crec que es aquesta serie la que em fa fascinar amb els cervells, les rates a cor obert, peixos axfixiats (per poder veure la seva circulació per el microscopi), que el Xavier Marcet em va ensenyant durant el poc temps que em queda de curs. I m'entres la Carla hem mira amb por de que m'hagi tornat una sanguinaria.

Avui exactament m'he adonat que no queda gens per les vacances. I des de que se que no anire de campaments d'estiu, em fa tenir una certa incomoditat dins meu...no hi ha plans.

Potser es que toca aixo...parar una mica, deixa durme una mica per el temps, per el meu temps.

Aqui us deixo un dels videos, dels perquès em costa creure que no tingui coses per fer a l'estiu