Queremos que se nos trate como los adultos que somos y que se nos respete.
Pedimos explicaciones por todo aquello que no nos ha parecido correcto.
Esperamos ser llamados por gente que nunca llamará, porqué tambien siguen esperando la llamada.
Necesitamos el porque del hecho que nos hizo aquella herida tan adentro.
Tenemos las ansias de que nos vengan a buscar con los brazos abiertos, y no pensamos en hacer un paso.
No paramos de preguntarnos porqué hemos fracasado con nosotros mismos.
Las exigencias...,es algo que estoy aprendiendo a evitar. Y es que realmente hace que el dia sea soleado, con gotas de agua que caen del cielo azul y de lejos se pueden contemplar los colores.
Los colores del ambiente.
1 comentari:
Alguna d'aquestes, per no dir-ho d'una manera un pèl especifica, dissertacions filosòfiques teves no es podria fer en català?
Es veritat que esperem ser trucats per aquella persona que mai veus que apareix a la pantalleta del mòvil, és veritat que estem sempre esperant que surti el sol o que ens diguin algo especial com un t'estimo o alguna paraula per l'estil, però jo em pregunto, perquè ens capfiquem tant en les coses que et diuen ho veus abans de les que tu fas? Posaré un exemple: JO! Si no tingués tanta por a fer el ridicul faria moltes coses que no m'atreveixo a fer, m'expressaria millor de com ho faig ara i aniria el meu món una mica més cap endavant, però no és així, perquè penso massa en la reaccio exterior.
Que no sigui així Alba, com va dir alguna persona amb algo més d'intel·lecte que la Rosa Vela, Carpe diem, aprofita el dia, i no tinguis por a ser tu mateixa.
Un petonàs preciosa, Mort a la Concha!
I recorda de fer-ne alguna en Català, s'ha de mantenir la llengüa i fomentar-la, un petit pas com aquest és un gran pas per a la catalanitat (això li he robat a un tal Neil Amstrong, pot ser? xD)
Publica un comentari a l'entrada