dimarts, 6 de maig del 2008

Secrets


Silenci. Que no surti de mi. Que no surti de tu i jo. Que només ho sapiguem nosaltres,
Fets i paraules, propies o dels altres, no obrir la boca, pero sobretot que no arribi a les oides d'aquells que hi son implicats.
Allò que intentes guarda es totalment important per tu, encara que alguns ho trobin estupid.
Hi ha qui te l'amor en aquest sarcofrac, que viu amb flor de pell, patint tant per dins com per fora, i el que menys vol reconeixer es el secret principal, tens por a perdre'l. O tot el contrari, intenta que el cor bategi com quan fas salts mortalas davant seu, pero es el teu secret, no hi ha res viu dins teu, van morir per faltes d'emocions.
Si obrim aquest cofre de vat a vat per veure el fons, tobes amibició amb ganes de fer mal, amagada darrera d'una mascara amb cara d'angel arinxolat.
No acabaria mai de descriure secrets que deltaten continument els ulls, les intencions, les cares, les confiances..
Pero sempre quedaran aquells que t'acompanyaran fins el fi de la llum.
Crec que el meu major secret són el somnis, encara que més que els somnis...qui m'hi acompanya al viatge.

1 comentari:

Anònim ha dit...

karakul!!!
esperu k et vagi be la obra de teatre!!molta sort!

KIEV