Algun fets fan cambiar totalment el rumb que tenies pensat dur a terme.
Com si fos una nina, i m'haguessin tornat a deixat els meus peuets a terra perquè pugi tornar apendre a caminar.
Realment m'hi surtu millor del que em pensava que ho faria.
Tornar a sortir de la placenta que intenta donar tot el necessari; he plorat, he agafat aire, i he començat a reapendre a respirar.
Segurament demà ja podre ayudar a una amiga, dintre de dos sorpendre i portar ilusió algú, i potser hi tot ,tinc alguna oportunitat per enamorarme...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada